Comentario general
sobre la exposición.
En un món que avançava a contrarellotge, el confinament va obrir un espai per al silenci. Va ser en
aquest moment d’aturada quan Fèlix Coll es va preguntar: “Com seria la nostra vida si fóssim
capaços de retrobar l'equilibri amb la natura?”. Aquesta qüestió, alimentada per la filosofia de
Henry David Thoreau a Walden o la vida en los bosques, i la sensibilitat de la biòloga Rachel Carson
a l’assaig El poder del asombro, esdevé el punt de partida d’aquest projecte. La pintura es
converteix, així, en la resposta de l’artista a aquest interrogant.
Aquestes dues veus sintonitzen amb l'univers íntim de Coll quan reapareixen els records
d’infantesa a la casa familiar de Sóller, sumats a un present marcat per la paternitat que l’ha
ensenyat a mirar la realitat amb un ritme nou. És precisament a partir del diàleg entre la memòria i
la observació conscient de l’espai viscut, quan desplega una recerca personal que acaba adquirint
una dimensió universal.
